La Vida a Berlin. Cap.8. Les Botigues

Capitol 8. Les Botigues

Ara que ja porto uns quans dies aqui, puc parlar-te millor
de les botigues de Berlin. Com sempre que arribes a un lloc
que no coneixes et fa una mica de prevencio anar a comprar
a una botiga perque no saps en quines condicions estan
els productes, com et tractaran, no tens referencies
per saber si aquella botiga es mes cara que les altres.

Podria classificar en 3 tipus els comerços on comprem:
1. els suprmercats
2. els centres comercials
3. les grans superficies

1. Els supermercats es on comprem habitualment el menjar.
Fins fa un mes teniem 3 a prop. Actualment han enderrocat
un per edificar vivendes. El que tenim mes a prop es de la
cadena 'Plus' i trobem tot el que necessitem. En aques super
he comptat en total 4 dones que s'encarreguen de tot, en torns de 2.
Les dues dones s'encarreguen d'atendre la caixa, comprovar
l'estat de les existencies, reposar els productes que s'acaben
als aparadors i treure els envoltoris i caixes buides.

Saps el que em va causar mes impressio el primer cop que hi vaig anar?
La caixera... Si!! els primers dies jo quedava bocabadat
al veure-la. Em refereixo a la velocitat que passen els
productes pel detector del codi de barres. Increible!!
I el detector poques vegades falla!! A mes jo ja estava escamat
amb els preus, perque a Barcelona mes d'un cop el preu que
em volien cobrar no coincidia amb el cartellet que posen al costat
del producte (curiosament sempre em volien cobrar mes del que deia
el cartell) Els primers dies ho comptava i sumava tot abans
de pagar, pero despres de descubrir que sempre coincidia, ja ho he
deixat de fer.

Et puc explicar un parell d'anecdotes als supers.

La primera va ser un dia (l'unic de moment)
que un client es va quedar aturat perque volia pagar amb tarjeta i
el lector magnétic no volia llegir-la. Ningú no es va posar nerviós.
La caixera (impertérrita ella!) passava una i altre vegada la tarjeta
i invariablement el lector li contestava amb un 'piiiip' pocasolta.
Imagino que el client es sentia aludit pel 'piiiip' i repetia
a cada pitada que ell sempre havia pagat amb tarjeta i sempre havia
funcionat. Jo crec que la comedia va durar uns deu minuts, al llarg
dels quals a la cua ja hi erem 10 persones. Aleshores va acostar-se
l'altre caixera, va observar que estava passant i despres de mirar-se
la tarjeta, se la frega a la maniga de la bata, la passa pel lector i...
FUNCIONA!!! el lector ja no va dir res mes. El client va quedar
tranquil i els de la cua vàrem admirar la segona caixera com si
tingués poders màgics.

La segona, es que a sobre de la caixa, penjat del sostre, hi ha un
mirall enorme (una especie de retrovisor) amb el qual les caixeres
poden comprovar, sense necessitat d'aixecar-se, que no has deixat res
al carret que vulguis emportar-te sense pagar. Quan ets nou al lloc
no coneixes tots aquests detalls. De manera que jo anava amb una
caixa de 12 tetrabrics de llet al carret, un dels quals li havia
donat a ella perque el passés pel lector del codi de barres
i comptes 12 iguals. I quan m'esperava que em digués el preu que
havia de pagar em diu 'noseque' assenyalant el carret. Jo faig cara
de despistat i llavors va ser quan amb mes insistencia i cara de mala
llet em repeteix el mateix assenyalant el carret i movent el braç.
De tota la frase vaig reconeixer un parell de paraules conegudes
i vaig entendre que em deia que mogués la caixa perque volia veure
si havia res amagat sota la caixa. uf! tot aclarit.

Un detall que sempre es d'agrair es que la caixera sempre saluda
abans d'atendre el client. I tambe es despedeix amablement. I tots els
divendres et dessitgen un bon cap de setmana. Aixo, vulguis o no,
sempre et fa sentir be.

2) Els centres comercials es on anem a comprar alguna cosa
excepcionalment, com ara sabates o roba. Els dependents son en
general bastant amables, pero hi han clares diferencies si
es tracta de gent jove o de grans. Els grans son mes amables
i et donen mes explicacions. Els joves molt sovint es queden
tallats i no estan molt segurs del que volen explicar.
Als centres comercials s'hi troben botigues de diversos tipus:
sabateries, botigues d'ordinadors, botigues on pots comprar
electrodomèstics, papereries, bar, fotocopiadora, ...

3) Les grans superficies. Aquestes son macroespais com ara IKEA
o el que aqui anomenen 'Baumarkt' (tipus Bauhaus) on trobes tot
el que necessites si vols fer obres, reparacions o bricolatge
a casa. Aquests 'Baumarkts' tenen també una secció de jardineria
amb tot de mobiliari per jardins i eines per treballar-hi.
Aquesta secció és especialment vistosa ara a la primavera, perque
hi han plantes i flors de tots colors pels jardins.
Els primers mesos de viure aqui, ens haviem dedicat a fer
visites de cap de setmana a IKEA (hi han 3 a Berlin) per comprar
mobles i accesoris per la casa.

Els horaris de les botigues son, normalment, de 8:00 a 17:00
i no tanquen al migdia. Sempre que he anat a comprar he trobat
obert (llevat que fos un dia de festa, es clar!!!)

La introduccio al comerç i la compra-venta comença a l'escola.
Amb 6 anys (el primer curs d'escola) els expliquen què son els
diners i que es fa amb ells (al cole de Granollers ho van explicar
quan en Guillermo tenia 4 anys) Quines son les monedes de curs legal
i dos cops a l'any fan al cole un mercat on els nens monten les
seves paradetes amb el que volen vendre. La primera va ser al Nadal
i es podien comprar joguines. La segona ha estat a la primavera.

Jo crec que hi han nens que estan orientats de petits cap al comerç.
Un company de la classe d'en Guillermo (en Killian) ho te molt clar. El que vol
fer quan sigui gran es guanyar diners. Ahir, per exemple, estava
tractant de convèncer en Guillermo de que li comprés cromos.
I en arrivar a casa seva va treure al carrer una catifa i alla es
va asseure amb un parell de videos i els seus cromos, per tractar
de vendre'ls. Aquest noi es un cas excepcional. Jo l'admiro per la
iniciativa i les idees que te.